saps quan li dius a algú "m'alegro de veure't" i, òsties! ho sents de debò, de dins. doncs això ens va passar l'altre dia quan ens vam retrobar amb l'esther i el donato.
són una parella de huaraz k deuen rondar ja la setantena. els vam conèixer fa 5 anys a pitec, un poblet de muntanya d'on surten algunes excursionetes k la gent fa servir per aclimatar. ens van convidar a prendre algo i vam passar mitja tarda xerrant.
no ens havíem tornat a veure, i havíem contactat molt poc. però els hi vam enviar un correu anunciant k'stàvem per les rodalies i ens van convidar a casa seva.
ell era historiador i ella professora de quechua. tenen una energia envejable. no paren de tenir projectes relacionats amb l'educació i la preservació de les cultures minoritàries. estan ficats en rollos religiosos i en investigacions antropològiques de comunitats natives d'arreu del món, i amb això no paren de viatjar. a més, ella ha traduït la bíblia al quechua, i els conviden a fer conferències a diferents països.
gent viva, inquieta, amb ganes de continuar aprenent. sempre amb un somriure a la cara i repartint una vitalitat k s'encomana.
vam tornar a passar un agradable matí amb ells.
encantats de tornar-los a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada