dimecres, 1 de juliol de 2009

Te reo Maori


Tena koutou, tena koutou, tena koutou katoa.

Ko Montserrat toku mounga
Ko Mediterrani toku moana
Ko Catalunya toku whenua
Ko Otautahi toku kainga i naianei
Ko Ramon raua ko Mercè oku matua
Ko David raua ko Isaac aku tungane
Ko Zeus toku hoa rangatira
He kaiako panioro i te kura kotiro o Rangi Ruru
Ko Marta toku ingoa
Ko Rossell toku ingoa whanau
No reira,
tena koutou, tena koutou, tena tatou katoa.

Salutacions a tots vosaltres tres vegades.

Montserrat és la meva muntanya
El Mediterrani és el meu mar
Catalunya és la meva terra
Christchurch és on visc ara
Ramon i Mercè són els meus pares
i en David i l' Isaac els meus germans petits
En Zeus és el meu company
Sóc professora d'espanyol a l'institut femení de Rangi Ruru
Marta és el meu nom
Rossell el meu cognom

En conclusió
Salutacions per tots nosaltres.

Doncs sí, això és el meu mihimihi, la carta de presentació en el món maorí i com que ara vaig a classes de maorí, me l'he hagut d'aprendre de memòria i cada dia l'hem de recitar davant la classe. El mihimihi amb un whakatauki al davant, molt important el whakatauki, perquè em sembla que la meitat de la seva llengua està feta de proverbis. El meu és molt llarg i encara no m'he l'he après, però estoy en ello (I'm working on it).
L'altre dia haviem de practicar el hongi (petó de nassos), però amb la paranoia de la grip, swine flu que li diuen aquí, ningú es va atrevir. Resulta que el petó aquest és un intercanvi d'alè de vida, podriem dir, o sigui que mentre et toques els nassos has d'enviar-li una bafarada d'aire ple de vida al del teu davant.
Apa, a veure si amb tanta immersió cultural acabo com aquestes...
Kia ora, kia kaha!
(Alguna cosa així com salut i força al canut)