dissabte, 30 de juliol de 2016

LIMA


doncs ha costat més de lo previst però al final hem arribat a lima. i en fiestas patrias, tu. rollo exaltació de las fuerzas armadas i tal. el país sencer està sumit en celebracions bullicioses , i els nanos de la recepció de l'hotel ens han confirmat la sensació k ja teníem, k tot està més car.
hem fet una volta pel centre, i malgrat trobar-lo més net de lo k el recordàvem, ens ha sobtat la quantitat de cases xulíssimes d'estil colonial k estan deixant caure. patrimoni a tomar pol culo. una llàstima, perquè la ciutat seria guapíssima si s'invertís més en restauració k en gratacels de vidre. pel tema del desfile, als carrers del centre, el tràfic estava força limitat i avui era més plàcid passejar. tot i k la pudor a contaminació ens ha acompanyat irremediablement tota le journé. i el trànsit a les afores, a on tenim l'hotelillo, és tan caòtic com sempre. sort k d'aquí 3 horetes enfilem, bus mediante, cap a huaraz. a les muntanyes, la horada de la kabra. je, je! ...vull dir beee, beee!


...i deia abans k ens ha costat deu i ajuda arribar fins aquí, pq' ahir o abans d'ahir (el jet-lag no m'ajuda a definir-me) ens vam assabentar, tot just un quart d'hora abans d'embarcar al barcelona-miami, de k es necessita visat per trepitjar els estats units encara k estiguis en trànsit. o sigui k ara es lo mateix una escala de 3 hores k quedar-te d'okupa al país. i lo bo és k ni tan sols la noia k'ns facturava ho sabia. l'ordinador no li deixava fer les targetes d'embarque. al final va trucar a una supervisora i anava posant cares rares.
i li vam sentir dir "a sí? vaja! doncs ara els hi explico"
i naltros vam pensar "ui, ui, ui!"
i ella va dir "no podeu volar. necessiteu un visat"
i naltros vam dir "ui, ui, uuuui!
i ella va dir "el podeu fer per internet"
i naltros vam gemegar "però si hem d'embarcar d'aquí un quart!"
i ella va pensar "pues va a ser que no"
però va dir "al pis de baix hi ha una oficina de viajes el corte inglés. allà els tramiten. si està obert, potser es més ràpid"
i amb les cames tremolant baixem al pis de baix. trobem l'oficina amb la persiana mig baixada, però el moment ens fa veure-la mig pujada i la marta exhibeix la seva flexibilitat colant-se amb un quiebro de cintura. li explica el problema al sorprès nano de darrera el mostrador k nega amb el cap. acaba d'encendre els ordinadors i triguen una estona en posar-se en marxa. naltros cada cop ens fem més petits. ell ens dóna la web d'immigració ianqui però ens adverteix k ho tenim complicat. 
entrem a la pàgina i posa k la oficina a l'altre costat del charco està tancada. obren a les 10:30. el nostre vol surt a les 9:30. i jo k sóc bo en mates ho pillo de seguida i dic "marta, no volem". ella em mira com pensant "no me digas?" i el nano del corte inglés encerta a dir un "lo siento".
american airlines.
recordo haver vist un xiringuito d'american airlines (es la companyia amb la k volem). ens han d'ajudar. hem pagat 1000€ cada un. ens han d'ajudar sí o sí.
pues no.
hi ha una noia k després d'escoltar a la marta al límit d'un atac de nervis, posa veu de computadora per dir "es responsabilidad del cliente informarse de los trámites burocráticos necesarios para realizar el viaje"
una llosa ens cau a sobre. estem en un carreró sense sortida. ens hem quedat sense viatge. no hi ha llum al final del puto túnel.
...i apareix un àngel
un àngel amb accent cubà k diu "los problemas de verdad están en los hospitales y en las cárceles. ustedes tienen una situacion, y las situaciones tienen solución."
a punt de plorar, penso en saltar el mostrador i fer-li una abraçada, però decideixo k no és apropiat i em conformo amb donarl-i les gràcies.
el vol ja l'hem perdut però ens el pot canviar per un altre més tard. fem els tràmits del visat a una pàgina absúrdament lenta i enrevessada k es penja vàries vegades i tornem a perdre el vol. però l'àngel cubana ens busca un altre itinerari. aquest cop ho aconseguim. pels pèls, però ho aconseguim.
em reconcilio amb l'espècie humana. de vegades depens de la voluntat d'una persona. algú que ha de decicir si t'ajuda o et puteja. així de simple. naltros vam trobar una persona k va decidir ajudar-nos. simplement va decidir fer bé la seva feina. i això va salvar el nostre viatge. no estàvem en un hospital o en una presó. era simplement una il·lusió.
es deia marta. un torbellino d'energia i bon humor.
ara tinc dues martes per les k brindar.
salut!

dimecres, 27 de juliol de 2016

UNA CLASSE DE MATES (o l'inici d'un viatge)

Zeus + Marta % 2 = 70 kg. 

70 kilos de material és el que necessitem per començar un nou projecte, per dibuixar un nou camí. Volem anar arreu. Tenim 2 anys. Comencem pel sud de l'Amèrica del Sud. Aquí us explicarem el que ens trobem.

70 kilos of gear is what we need to start a new project, to draw a new path. We want to go out there. We've got 2 years ahead of us, starting with the south of South America. Here you'll be told what we come across.