SCL

aixó es l'aeroport de santiago.
soc aquí cremant els darrers pesos. ben invertits en una pinta de kunstmann.
lo penat ha marxat a tres de cinc. jo he posat el desper a les set. amb la ideia d'anar a correr i despedirme de la verge k hi al turonet k tenim darrera la chimba (l'alberg, un lloc collonut,tu), peró m'he quedat fent mandres sota el nórdic de ploma. intentava repassar el viatge, peró el cap se m'n anava por otros derroteros. mandra plàcida, per aixó. acceptable esmorzar. "gracias por todo. hasta otra". metro. bus. poques cues per facturar i per passar l'aduana. i molt de temps al limbo aquest del tax free/astronomic prices. m'he repassat tots els llibres de fotografies (algunes ja familiars) de xile.
i despres de deu setmanes por esos mundos("porqué tienes que irte tan lejos?" "...un besazo, guapísima") m'n torno cap a una casa k encara no conec. i ja estic menjantme la olla sobre k cony preparo diumenge pq' dinin els psicopates aquests d'atrapalakabra.
hi han ganes de tornar, peró...
...saps? hi ha gent (fins i tot alguna molt estimada)k diu k viatjar durant molt de temps cansa.
home (dona tb', per ser políticament correctes), es cert k t'aprimes i t'enfades. peró no em faria res k l'avió s'espatllés (algo poc serio, no fotem. k pogués aterrar i tal) a algun lloc d'aquest meravell'os continent, i em diguessin: "ves a dar una vuelta de un mes o así a ver si lo arreglamos".
viatjar mola. es un privilegi totalment antiecologic k'ns aporta el mon capitalista del k tant reneguem mentre prenem una cervesa importada del centre d'europa sentats en una cadira made in china.
contradiccions incloses, m'ncanta la sensació k tens quan just acabes un viatge, i ja estas pensant en el seguent.
i si penses en repetic lloc. es k malgrat els kilos perduts i les inevitables emprenyamentes, ha valgut la pena.

ens veiem aviat.