KIA ORA

Doncs ja estic a Nova Zelanda, la terra dels kiwis (tot i que no queda massa clar si es refereix a la fruita o a les gallines sense ales). Fins i tot el banc on he anat a obrir un compte corrent avui és el Kiwi Bank. D'altra banda al supermercat tots els kiwis que he trobat de pell gruixuda eren d'Itàlia (i caríssims!); els altres, els petits de pell fina, eren autòctons, però també molt cars. L'oli d'oliva, en canvi, era d'Espanya i a un preu prou raonable. Quines coses, tu!

Total, que vaig arribar a Dunedin després d'unes llarguíssimes 36 hores de viatge passant per climes i temperatures ben diversos, sense saber ben bé si era de dia o de nit.

Sydney des de l'aire

Estic a Dunedin, a la costa sud de l' illa del sud, en un apartament dins d'una casa enorme i molt antiga de grans salons i mobiliari espectacular. És a una de les moltes parts altes de la ciutat, a l'estil de San Francisco, o sigui que és bastant ràpid i agradable anar a la feina a peu (inclús passes per enmig d'un tupid bosc i d'un camp de golf amb vistes al mar) però durillo a l'hora de tornar a casa, només que si et gires tens bones vistes del port.

A casa de relax

De camí cap a l'escola

Avui he començat l'escola. Un primer contacte molt relaxat, però es veu que hem d'anar aprenent que aquí es porta la filosofia laid-back, o sigui, "no t'estressis, no fos cas... " Ja m'agrada, ja. Per començar, les reunions es fan al staff room que consisteix en un munt de sofas envoltant unes tauletes. Al costat hi ha una cuina, on pots anar tranquilament i agafar-te tants cafès i tes com vulguis i, a part, hi ha una senyora encarregada de netejar-ho tot. Tot gratuït, com el dinar que ens han donat a les 12.30. (Però això del dinar no passa cada dia es veu, llàstima! Tot i que es veu que la directora, que és veïna nostra, per cert, convida tothom a casa seva demà a la tarda per fer un pica pica de benvinguda...) També hem tingut una reunió de departament de 20 minuts on no s'ha decidit res però també hi havia galetes i xocolates.
Hi ha 2 aules de castellà, les dues són al soterrani, una té una pinta normal tirant a cutre, i es veu que hi fa molt fred a l'hivern, i l'altre és una classe de dansa amb els seus miralls i la barra de fusta atravessada. Que curiosos són aquests neozelandesos!

La profe de castellà és nova, no sabia que tenia una auxiliar per a ella i no sap massa bé què fer amb mi. Però ja trobarem alguna coseta...

Connie i Marta "treballant" a l'escola

Aquí el temps cambia tan ràpid que sempre t'enganxa d'imprevist. Fa un fred que pela (tot i que és estiu): surts de casa ben abrigadeta i al cap d'una hora t'estàs fotent de calor. Després es pot posar a ploure tranquilament o a fer un vent que quasi et tomba. Però és un lloc encantador, i la gent és molt agradable.
Hem fet força pinya totes les auxiliars que estem a l'escola,. Som tres: Elsa la francesa, Connie l'alemanya i Marta l'"espanyola". La Connie també té una habitació llogada a la mateixa mansió que nosaltres.
Posta de sol desde casa

El diumenge a la tarda vam anar a veure un concert de jazz/blues al jardí botànic. Es veu que en fan un cada diumenge durant l'estiu (perquè recordareu que estic a l'altra punta del món, oi?) i es rotllo picnic amb les mantetes, les copes de vi, la fruiteta i els nachos amb salsa. Vam socialitzar una mica amb gent de Bulgaria, Estats Units (o South Canada, tal com deia una d'elles), i algun local també.

Que raro que parlen aquesta gent! Fan unes vocals tan tancades que no saps ben bé que carai diuen. Serà qüestió de temps, suposo.

En Zeus arriba dimecres, o sigui que aviat tindreu el següent capítol de marta & zeus in kiwiland.

Salut i fins aviat!