acaba de neixer el 30 de març del 2014. almenys aixo diu la pantalla aquesta del departures a on el nostre vol encara no esta ni anunciat.
ens queden 5 horetes a l'aeroport de doha (qatar... el barça i el petroli i tal i tal...), i les passarem al orix lounge.un orix es una cabra del desrt amb unes banyes k fan por i un lounge es... pues... pues eso... un longe, un puesto!
pagues 29€ (nus pensavem k seria mes barato) i tens dutxa, el interné, buffet lliure de dolç i salat begudes "de nen" il.limitades i 4 d'alcholiques. pero devem tenir les mates o l'angles rovellats, pq' en portem la tira.
jo fins i tot he fet un amic ara k la marta dorm. un tal jonny "el caminant" sembla k li diuen. al principi es una mica aspre, pero a la segona o tercera conversa, ja li comences a agafar carinyu..
i aquest pais seria impossible en qualsevol planeta k no fos aquest k ens hem apanyat. desde l'avio nomes es veu un tros de sorra k sobresurt de la peninsula arabiga per endinsarse al golf persic i... i j'astà. no hay nà mas. un tros de desert cobrint inmenses bosses de petroli. un lloc a on t'alegras de no haver nascut. sobretot si ets dona. les k a l'avio portaven mocador al cap (niqab?) es cobrien totalment la cara al baixar les escales quan desembarcavem. a algunes no se'ls hi veuen ni els ulls. i es passegen per aqui dins les seves presons de seda fina mentre els seus marits babegen amb els ulls desorbitats seguint unes malles prietas.
deu ser intolerancia cultural i tal, pero a mi la situacio ma fa yuyu.
en fi. k d'aqui 5 hores ens anem al nepal, a veure els rostres de les gents i les muntanyes mes altes de la terra i... osties! ... k torna a passar el meu amic... en jonny... "el caminant".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada