Estocolm, una ciutat xula per veure, k fins i tot sembla xula per viure-hi. Però el nostre concepte de marxa és particular, concret i conegut. Així k fem una agradable passejada i... fotem el camp.
Al nord, tu.
“pa que habeis venío?”
“pa ir al norte”
Pues cap al nord.
Parem a dormir en una de les abundants àrees de les excel·lents i gratuites autopistes sueques (que beautiful que suena todo). Hem de cobrir bé les finestres pq’ aquí, nit lo k és nit... no hay. L’endemà fem un parell d’excursionetes al parc coster de l’eskugueskolen, on comencem a gaudir de poder córrer a l’hora k sigui sense pensar en el frontal. Visitem varios refugis, destacables per estratègics, acollidors i gratuïts. El punt del parc és una esquerda oberta a pic entre la roca, per on passes entre parets llises de 50m. amb la boca oberta i pensant: “ozú, como s’habrá hecho esto?”.
Passem de suècia a finlàndia. Ja es pot tornar a pagar en euros. El gasoil passa de + ó - 1’70 a 1’50. La cervesa igualment prohibitiva: entre 5 i 10€ el litre. L’ambientasso dels pobles continua sent espectacular. Si ets pacient i observador, de vegades pots arribar a veure un ésser humà pels carrers! El cuerpo nos pide marcha i parem a rovaniemi, a tocar del paral.lel 66º66’. El cercle polar àrtic. Òstres, a l’hivern, allò a la òstia sota zero, igual està molt animada. Però ara lo més mogut és un nano pollós i escanyolit k sembla el k acaba fent neteja amb una metralleta cap al final d’una peli ianqui d’adolescents. El paio va donant voltes amb el seu buga destartalat,i amb el bunga bunga dels raperos afroamericans a toa leche. Tb’ hi ha dos teenagers k entren als pàrquings amb els seus amotillos sense silenciador. Per sentir l’eco, suposo. O perquè el sentim nosaltres. Que graciosos, los zagales.
Per fi trobem tres pubs a la mateixa cantonada, poblats per una trentena de persones de lo más variopinto: des d’unes noies d’un rosa d’aquells de “niña, t’has pasao!” a sinistres gòtics, un calvo k sembla un mafiós rus, dues dones estil militar, tres nanos molt joves amb traje impecable k estarien fora de lloc a qualsevol altre lloc, i algun turista k segurament buscava lo mateix k naltros i k fa cara de perguntar-se si ho ha trobat. Triem el hemingway. Acollidor, imatges de l’escriptor i rock dels 70s. L’endemá anem a córrer pel parc de ... Un altre cop flipem amb els refus.
Veiem renos por doquier i ens trobem amb una catalana d’almeria k treballa a la lapònia i va amb un lapó k fa deu anys k viu a barcelona. Lo normal de la tundra a las 11pm, vamos. Ens aconsellen menjar mores boreals: unes mores k’stan al punt quan se tornen taronges, k surten a l’estiu, a les zones pantanoses de l’àrtic, i k’s veu k porten la òstia de vitamina C de tant de sol com reben. Bones i abundants. Ens fotem un festin. Ens rentem en un riu frío, frío i parem a dormir en un altre infectat de pescadors de salmó. a la frontera amb noruega.
Buscant el nord...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada