CHRISTCHURCH

Pues ja som a christchurch. Instalats i tot. Bueno, ja fa dues setmanes, pero es k estem tan ocupats, k la cronica s’ha retardat.
es la ciutat mes gran de la illa sud. Amb uns 360.000 habitants, aglutina mes d’un terç de la poblacio. Vol apareixer maca, fa esforços per ser-ho. Pero tampoc ens enganyem, no deixa de ser una ciutat.
I estem instalats a una nevera k surt força be de preu, situada a uns 20’ de la feina de la marta, a 5’ del centre i a 3’45” (sense anar a morir, no et pensis) del hagley park, k es lo k anomenariem el pulmo de la ciutat si no fos k aqui hi ha arbres i zones verdes (de les de veritat, verd organic) por doquier.
Utilitzem el parc per anar a correr. Ara esta maquissim amb la tardor. Els arbres, vestits de mil colors, parlen en llengües magiques. I quan t’acostes, si el vent els avisa de la teva arribada, et preparen una alfombra daurada k te el poder d’aplaudir les teves passes.
Convida a anar-hi cada dia. Fa vuit km de perimetre. Te un bucolic jardi botanic, dotzenes de prats per estirar o estirarte, un riu k el serpenteja, mogollon de camins, lavabos publics que (ara fliparas) estan oberts al public, aparatejos de fusta o ferro per fer exercicis (conec algun k no durava ni 5’ sense trencarse algo), un parell de cafes i algunes estatues de lo mes rares. Ja t’nsenyare alguna foto. Es nota k a final de mes hi ha la marato, pq a tota hora es veu penya entrenant.
Ja ho saps k la marta s’hi ha apuntat en un rampell de ultima hora? Ara es vol posar en forma en 4 dies. Aquests rossell...
I el piset, pues eso, k es una mica fred. Bueno no sempre. Lo bo k te es k si plou no et mullas. Pero podriem dir k no esta del tot ben aïllat, ni termica ni acusticament. I el resultat es k fa la mateixa temperatura dins k fora. Avui fa solet i s’esta de conya amb els finestrals, pero si esta tapat o es fa de nit (i aqui no hi ha un punyetero dia k no es faci de nit), la temperatura ronda els 0º. Vam comprar una estufa, molt bonica, la mes barata. S’encenien tot de llumetes quan l’endollaves, pero escalfar, allo k entenem per escalfar... no, aixo no ho feia. L’endema la vam tornar. Ara anem rollo ploma dins de casa (no de drag queen, un ja no te el cos de fa 15 anys).
Es espaios, amb moltes parets i portes, em sento raro, tu. Quan agafi el mallo... es de lo mes barato k vam trobar, si excloim un parell de coves depriments k ens van ensenyar. Estava sense moblar, pero en kevin (l’amo) ens va facilitar algunes coses velles. La veritat es k es va enrollar. Tb’ ens va acompanyar amb la seva furgo a buscar un llit k’ns deixava la roberta, una italiana k treballa amb la marta a rangiruru. I com k aquesta escola es tb’ un internat, es veu k tenen tot de coses k les alumnes deixen a final de curs i k pots agafar si et compromets a tornarles. No ens vam comprometre, em sembla, pero vam pillar olles, plats, coberts, el microones, una claixera i fins i tot un jerro bastant lleig al k ja hem posat unes flors k no son ben be flors: es una cosa k ens van donar amb forma de flor i k vaig pensar “oita, aixo ho podriem posar al jerro”.
O sigui k por el mismo presio, lo tenemos amueblau.
Ja se k es lluny i blablabla, pero fins el 20 de setembre, ara tenim puesto per si algu ens vol venir a visitar. Nomes cal k porteu un bon sac de dormir... bueno, si sou dos, porteu dos. Ah, i lo mes important: a l’aduana deixen passar fins a sis (si, he dit sis) ampolles de vi PER PERSONA. Quan em demostris k les tens, et passo l’adreça...