diumenge, 24 de juliol del 2011

ENTRE LA BLANCA I LA NEGRA


pues sí noi. ja som al perú. un viatge al que li teníem moltes ganes. i aquest any sí, com diuen alguns, no sé perquè.
volàvem desde la laberíntica t4 de la kapital del imperio fins a lima. 12 hores amb iberia. al primer avió k devia comprar la companyia de marras. de tant en tant el netegen, però de reformes poquetes. els seients més tous que un flam caducat.
a la grisa i caòtica lima, pillàvem un bus cap a huaraz. vuit hores més por esos mundos. còmode per això, el bus. plàcid trajecte per diferents paisatges desèrtics, si no fos per que el veí del costat, (un gordo baixet i kabron) ens va "deleitar" amb totes les bandes sonores dels culebrons sudamericans. a més, una collada de 4100 es va aliar amb el cansament per intentar reventar-nos el cap. vaja, k lo de plàcid és un decir.
i huaraz... ostias! ara entenc k la gent k ha vingut digui k si tornés al perú, vindria aquí i prou.
a 3100m sobre el nivell del mar (toma ya!) i encaixonada entre la cordillera blanca i la negra. te a tota hora unes vistes espectaculars dels gegants esquerdats k s'aixequen més de 3 km en vertical. amb cent mil habitants k semblen multiplicar-se sense parar, la capital del ancash te una vida en constant moviment k sembla no voler-se aturar.
se menja be, tu. ostias! sa menja molt bé. i barato! i abundant!
estem allotjats a l'alberg andinista de la giselle i l'aritza monasterio, un guia de muntanya que va venir d'euskadi fa vint anys i aquí s'ha quedat. tenen un fill, en suaitz, i li agraden molt les pel.lícules de dibuixos animats doblades al peruà.
i bueno. hem fet un parell d'excursionetes per aclimatar, xules xules. hem conegut gent d'allò més interessant dels k ja parlaré quan en tingui ganes. la marta avui està encara més guapa k ahir, i jo sembla k m'he recuperat de les diarreas k me van deixar potxo potxet.
sembla k demà marxem a les muntanyes, a la quebrada de ishinca. tenim mono. fa un temps de conya. l'aritza diu que feia anys k no hi havien tan bones condicions...
hem de marxar. hem de pujar.
it's our duty!
duty, duty!

4 comentaris:

Montse ha dit...

Ja era hora. Un petó, guapuuuus i bona sort. Fins la propera.

Francesc Borrull ha dit...

dimarts vaig veure la peli 127 hours i vaig pensar en vosaltres Quina casualitat que avui he rebut el vostre blog des del Perú. Gràcies per compartir-lo. Us continuaré la pista ... Moltíssima sort en el vostre viatge, i una forta abraçada! cesc

Anònim ha dit...

Hola nois!!

Passeu-ho bé en la vostra nova aventura i aneu penjant fotos!

Una abraçada ben gran des del Mediterrani

PD: si us he d´enviar una cadena de la sort, a quina adreça de correu ho he de fer???

Angie

MAPEANDO ha dit...

Hola pareja!!! que bueno saber de vosotros, me alegro un montón. Disfrutad tan bien como sabéis del Peru!!!!
un abrazo