12 de juliol, 15:02h
Casera Pal Grande di Sopra, 1702m.
Molt bons els gnocchi. I lo vinillo força bé. Ahir ens vam sentir útils i tot. Rotllo cadena de favors i tal. Dels teenagers del refu, la noia va caure corrent paquí pallá, i es va deixar els genolls wapus. Com que la Marta és previsora i sempre porta farmaciola, li vam poder fer una cura la mar d'apanyá. Con su iodo, sus gasitas i su esparadrapo estratègicament col·locat. Bueno, jo umés aguantava lo frontal. Però donava energia positiva, crec.
Avui ha sigut curtet. Una horeta des del llac. La Marta s'ha quedat descansant el turmell i carregant bateries dels artilugis. Jo he anat a fer un voltet per aquest paratge tan bonic i tranquil. Just ens ha donat temps de dinar al banc del pati abans que comencés a tronar i descarregar de valent. Com estimo els italians i els seus bivaccos, caseras i ricovetos!
Compartim llar amb una parella de francesos d'uns 70 tacos i forts com la mare que els va parir. Fa 9 anys van començar un curiós i enorme repte: volen recórrer el sud d'Europa resseguint les divisòries d'aigües. Sortirem d'Algecires i van enllaçar Sierra Nevada, Cazorla i amunt fins la serranía de Cuenca, on van girar a ponent enfilant cap a Burgos i així rodejar les conques dels grans rius ibèrics. Després tornaren per Picos i Pirineus per l'HRP per embolicar l'Ebre. També han vorejat el Roine i ara són aquí als Alps orientals. Van sortir fa 12 dies de Dolomites i plegaran a l'est d'Eslovènia. No segueixen cap ordre establert, ja han fet parts de la península balcànica. Però l'objectiu final és acabar a Istambul. Combinen ciclisme, esquí, senderisme i escalada depenent de l'estació de l'any i dels amics dels que poden disposar per ajudar amb la logística. Quina idea més guapa! Que cabrons!
Doncs el cinquè dia, ens acomiadem agraïts d'en Tono i en Michelo. Desfem el laberint calcari i re-esmorzem al Marussich, que continua sent petit però sense gent es veu acollidor. Agafem un sender bonic i bastant aeri i al mig dia arribem al ricoveto Igor Crasso, on descansarem la tarda i la nit. Perquè el lloc és preciós i acollidor i perquè cau una tempesta amb els llamps just a sobre nostre. Improviso una dutxa amb la gelada aigua que cau a xorro pel canaló. La orden xiquillo, que frío!
Roba "neta", colacao calent i l'alegria torna a entrar al cos. Dormim plàcidament en confortables matalassos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada