Llarga baixada a Chiusaforte on comprem teca, un mapa i fem un cafè i uns pastissos boníssims de xoco i albercoc, i de xocolata blanca i ricota. Mamma mia! La pujada es presenta llarga i dura. Per sort, hi ha fonts on hidratar-se i repostar. Ens fem un refrescant banyitu en una idíl·lica cascada amb vistes a la vall. Enfilem amunt suant els pastissos, i seguint més el GPS que les velles marques esborrades. No trobem una ànima des que deixem el poble fins que en un torrent sec ple de blocs, apareixen dos alemanys carregant les bicis. Era un lloc una mica surrealista perquè veníem perduts del mig del no res. Ens tranquil·litzen informant-nos que el camí millora més amunt i que podem seguir les seves roderes entre la fullaraca.
Berenem pa amb oli i formatge al Ricovero di Sot Cretins: un fort militar en runes. Hi ha molts vestigis de la primera guerra mundial. Es veu que amb els austro-húngars no eren del tot amics. Tirem cap a la Forcella de Fonderis per aèries feixes en un bonic circ glacial. Del coll al bivacco Giuseppe Bianchi invertim una hora llarga que se'ns fa eterna. El lloc és espectacular però el camí és precari per les esllavissades. Finalment arribem al refu, on hi ha una parella de xecs (como no) i tres joves de Trieste alcoholitzats, que ens conviden a vino peleón i ens indiquen on és la font. Dutxa, batut de prote, un te, més vinillo, i mentre ells fan la barbacoa ens conviden a un sobre de risotto amb safrà i ceps.
No paren de repetir-nos que ens estimen molt i que els hi perdonem la taja. Bueno, no podrem descansar com voldríem, però són joves, són simpàtics...ens adaptem. Els xecs fa estona que s'han amagat. Parlem de música, d'estudis, de feina i de plans.
La veritat és que veure la posta de sol en una balconada alpina amb una copa de vi blanc, un foc de camp i sonant el War Pigs de Black Sabbath: no té preu. Bueno sí, aguantar tres tajadillos. Però surt barat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada