21 de juliol: dinovè dia de marxa. Dia llarg, pesat i avorrit: per la xafogor i massa trams de pista i carretera. Parem a Chiusa, on ens podem refrescar al riu i ens regalem cervesa, pizza i gelat. Encara ens quedarà alguna pujada molt dreta per plantacions de pomes fins l'església Sta Anna. El mapa ho marca com a refugi turístic però és una cabana privada. Plantem la tenda davant l'ermita i ens dóna temps a rentar-nos i sopar just abans de que caigui un bon xàfec.
22 de juliol. Comencem contents perquè trobem molts gerds. Passem per terreny miner amb boniques llums sobre Dolomites. El regal del matí és que omplim dos tuppers de ceps. El camí ara puja suaument per bucòlics prats. Assequem la tenda i esmorzem a l'ermita dels morts abans d'enfilar cap al Monte Vilandro (2509m). El panorama és superb. Ens acomiadem de Dolomites mentre l'Otzal ens dóna la benvinguda. Una parella d'alemanys ens assenyala l'Ortles (3905m) i el mític Gran Zebrú (3851m), els gegants de la comarca. Ens ho apuntem a l'agenda. Fem una barreta al cucu bivacco Schartl i baixem en picat a Santheim.
A l'oficina d'informació ens deixen carregar el mòbil perquè anem justos de bateria i les plaques comencen a fer el tonto. Avui acamparem tard en un lloc sense interès, però ens fotrem un remenat d'ous i ceps de categoria.
23 de juliol. Fort descens a Merano, on ens quedarem a passar el dia i la nit malgrat els preus dels Alps a l'estiu. Necessitem comprar menjar, un mapa decent i carregar els mòbils. A part de que la pudor que fem comença a ser delictiva. La dutxa i la pizza paguen la pena. Merano és molt pijo, però si vas net pots dissimular...una mica. Encastat en una vall fèrtil, surcada per dos poderos rius, i envoltada de cims de més de 3000 metres, sembla un bon lloc per viure si t'agraden els esports de muntanya. Sempre que t'hagi plogut una bona herència, és clar.
24 de juliol. Esmorzem de valent. Avui ens esperen 2900m D+. Anem fent a bon ritme malgrat la calor. Les fonts no abunden avui, i en un abeurador sospitós ingereixo més del compte. Error.
Arribant al cim del Hochwart (2608m), ma venen nàusees, marejos, fred i un baixon del copón. Queden dues hores carenajant fins al bivacco Schwarze (2618m) que se'm fan eternes. El lloc és un aixopluc d'emergència ridículament petit i poc pràctic. La Marta sopa. Jo amb prou feines puc prendre dos tes calents i una mica de suero oral. La posta de sol és espectacular. Ma sap greu trobar-me com una piltrafa i no poder gaudir-la sense gemegar de puta pena. La nit és precària.
L'endemà baixem a Walburg. Jo necesito un llit o un nínxol. La Marta s'apiada de mi i busca un hotelillo, el Gasthof Kirchsteiger. De lo menys car de la zona. A la dutxa surt aigua calenta i el matalàs és tan còmode que fa plorar de gust (no com ahir, que plorava d'esgotament). A més, agafem mitja pensió i el menjar és boníssim. Encara vaig una mica suelto però m'és igual. Estic mort de gana. A més, i si ve una guerra?
26 de juliol. Miro la motxilla i preferiria que em disparessin abans de carregar-la. Ens quedem un altre dia. Olé, olé!
La Marta baixa a Merano a comprar gas, que l'altre dia ens en vam oblidar. Descobreix (sort que va estudiar alemany a la uni) que amb la taxa turística que pagues a l'hotel (3,60€) tens dret a un tiquet que et permet utilitzar el transport públic, la piscina municipal i alguns telefèrics de la vall. Passem la tarda refrescant-nos a l'aigüeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada