La frontera

17 juliol, 18:52h.

Hotel Drei Zinnen, Dobbiaco, Dolomites.

Doncs sí, se veuen les tres cimes de Lavaredo des d'aquí. El lloc és caret: 145 pavos l'habitació doble amb esmorzar. Però és temporada alta a Dolomites. Què vols? Molta gent. Tots els refus plens i fortes tempestes a la tarda. Feia dues setmanes que no ens regalàvem una dutxa d'aigua calenta i ens la mereixíem.

Avui hem sortit de Sesto i només hem fet 22km i 1200m D+. A bon ritmillo, però. Es nota que és zona turística perquè els camins estan molt ben cuidats. Excepte una esllavissada per la tempesta d'ahir que obligava a fer equilibris pels matolls, la resta era fer milles. Això tot i el munt de vegades que pares a fer fotos, perquè el paisatge dolomític és un desafiament a les lleis de la gravetat. 

Hem parat a fer un Apfelstrudel i un sacher boníssims al Drei Zinnen Hütte. Llàstima que les puntetes de les tres cimes tenien el barret de boira. Però les seves desplomades cares nord són impressionants.

El dotzè dia: un catorze de juliol sortim de la casera Pal Grande di Sotto descansats, esmorzats i animats. Enfilem cap al Mont Cuelat (1757m), on hi ha un museu a celobert basat en búnquers, forts i trinxeres de la primera guerra mundial. Veient les fotos, un no pot deixar de pensar en les penúries que deuria passar aquella gent. Matant-se per les ambicions de poderosos residents a palaus llunyans. Gent jove, arrancats de les seves granges i que possiblement no sabien lletrejar la paraula "pàtria". 

Passem a Austria i seguim la Via Alpina. Arribem al refu del bonic Lago Volia, però hi ha tanta penya que no ve ni de gust fer la cervesa. Dia de fer milles i desnivell. Tornem a Itàlia a veure si trobem una casera on passar la nit. La primera està en runes. La segona okupada per un pastor (si els jutges poden okupar un país, suposo que un pastor té dret a okupar una petita cabana). I a la tercera trobem una parella que diu que és privada però que se pot acampar lliurement. Així que muntem la tenda al costat d'un riuet que ens proporciona aigüeta per rentar-nos i per cuinar.

Dia tretzè: quinze de juliol. Sona el despertador a les 4.30h com cada dia. S'ha de tenir en compte que estem més a l'est que a casa i se fa de dia més d'hora. Cafè, desmuntar campament i muntanya amunt. Parem a reesmorzar a Hochweißsteinhaus. Tipus buffet lliure. Per 16€ jalem fins que no podem més. Funciona. Amb això tirarem tot el dia, com els camells. Avui la via alpina transcorre per carenes tipus olla de Núria. Puja-baixa per colls i turonets d'uns 2500m amb boniques vistes. Hi ha alguns trams on hi ha dos camins paral·lels de vegades separats per un parell de metres. Un a cada costat de la frontera. Nacionalisme absurd en estat pur. 

Coneixem en calces-grogues, un alemanot jove i fort que també fa la travessa als Alps i també fuig de les aglomeracions. Naltros acampem tots solets al Oberer Stuckensee. Banyitu vespertinu al llac. Sopar, te i a dormir, que avui han sigut 31km i 2000m D+.