MALAPATA

doncs vam sortir de syabrubesi un bonic matí de primavera amb la idea de caminar durant un parell de setmanetes pel parc nacional del langtang. amb els papers en regla, la tenda i menjar per poder acampar 5 dies, piolet i crampons per si el pas del ganja la (5160m) fos factible, i amb les ganes k sempre hi posem quan anem a descobrir un lloc k encara no hem trepitjat.

els quadríceps estan una mica carregats de la llarga correguda del dia anterior. les motxilles, com sempre ens passa, pesen més de lo desitjable. a més, la marta fa uns dies k te la gola espessa, així k el ritme es tranquil. 

aviat entrem a un frondós bosc tropical k ens protegeix del sol. dalt de les copes dels arbres, distingim unes formes peludes k es mouen amb ganduleria. són lemurs de l’himàlaia: uns micos de cara simpàtica però k t’expliquen k els hi has estroncat la migdiada pixant-se’t a sobre, los muy hideputas.

a mig matí trobem una piscineta termal d’agua tèbia però suficient per relaxar-nos una estona. continuament trobes petits allotjaments i cases de te a on t’ofereixen menjars i begudes. per ara sembla k l’única font d’ingressos de la vall és el turisme. la marta es queixa de k no parem enlloc. per vici, pq’ ja hem menjat un parell de barretes. qué más quiere?

a mitja tarda ens despengem definitivament les motxilles al moonlight guest house a renche (2470m). avui ens hem cardat 1400m de desnivell k es curen amb una bona dutxa d’aigua calenta i el monòton però nutritiu dal-bhat. merescut descans. esmorzar a les 6:30 i tornem a enfilar riu amunt. sortegem algunes allaus k va provocar el sisme. passem per un petit santuari en homenatge a un excursionista israelià k ens sonava d’haver vist a la peli d’en kilian i en tossas. estar al lloc equivocat al moment equivocat. tan simple i tan cruel. passem per diferents llogarrets en runes k s’esforcen en reconstruir. però la destrucció massiva la trobem en arribar al poble de langtang. una allau inmensa k va arrasar tot lo k va trobar al seu pas enduent-se més de 200 vides. impressiona passar pel caos de rocs sabent el k hi ha enterrat unes dotzenes de metres sota els teus peus. a l’altre costat de la vall jeuen horitzontals milers d’arbres, arrencats per la brutal força de l’ona expansiva.

sense temps pel dol han reconstruït un nou poble. tothom ha perdut algú i vivendes d’arquitectura centenària. però la supervivència passa pel turisme i els serveis tornen a ser ofertats. es queixen de la manca d’ajudes del govern, i ens expliquen k sense les donacions extrangeres i la col·laboració de les ongs no haguessin pogut tornar a la vall.

parem a dormir a siddum, mitja hora més enllà de langtang, al “me very happy guest house”, regentat per la chiring dolma. el seu company, en temba, fa de profe més enllà de syabrubesi, a dos dies de marxa a peu. ella es passa casi tot l’any sola aquí dalt, pq’ els 4 fills k tenen estudien a kathmandú. el govern no ha reobert les escoles rurals i tota la canalla ha d’estudiar a la capital. pobles sense els seus nens i nens sense la seva cultura. ara hi ha vacances, i els k s’ho poden permetre venen a passar uns dies amb la família. però la chiring i en pemba estan endeutats fins al coll i a l’estar entre dos pobles al mig del no res, els hi costa quadrar els números. és una llàstima, pq’ son una gent encantadora i tenen l’hotelillo en un lloc idíll·ic, tranquil i amb vistes espectaculars. els matalassos són comfortables i dormim del tirón.

l’endemà jornada curteta. en una hora i mitja ens plantem a kyanjin gompa (3860m) l’últim lloc habitat de la vall. ens apalanquem al nayakhanga guest house renegociant una mica els preus, k en general són bastant més cars que l’última vegada k vam venir fa 3 anys. però bueno, com k normalment no et cobren l’habitació si sopes i esmorzes a l’hotel, al final la mitja pensió acaba sortint entre 12 i 14€.

la marta encara no es troba del tot bé, però com k el matí es esplèndid, decideixo anar lleugeret a provar el tsergo ri (5005m), un turonet k està aquí al costat i k promet boniques vistes. decideixo apretar a veure com em trobo i em sorprenc pujant a bon ritme. quina diferència d’anar amb motxilla o sense! 

a l’hora de sopar, el nebot de la kaisang dolma k ha pujat uns dies a ajudar la tieta, ens explica tot de coses sobre l’estricta educació tibetana amb càstics físics inclosos.

avui hi ha lluna plena i les vistes desde els finestralls de l’habitació són espectaculars, destacant el langtang lirung k s’aixeca 3,5 km sobre els nostres caps. el dia següent agafem els trastos i ens n’anem a acampar a langshisha kharka, un antic assentament de pastors al fons de la vall. sota un circ de gegants glaciats de 6 i 7000m, plantem la tenda a uns 4100m snm, dins d’unes runes als peus del massiu langshisha ri (6427). ens regalem un puré de papes amb seitons del cantàbric i un manxego d’ovella amb un pa de brioix caríssim k hem comprat en una forneria per gringos.

diuen k aquesta era una zona de yetis als anys 40. no en veiem cap. només uns quants yaks k s’en van a la k el sol s’amaga. senyal k ens hem de tancar a la tenda. la nit es freda: -6ºC marca el termòmetre a fora. a dins, amb l’escalfor corporal, aconseguim un parell de graus positius.

l’endemà a primera hora intentem escalfar-nos amb un cafè calent. però costa, pq’ el sol es fa el remolón. així k anem a fer una passejadeta per unes roques plenes de blanderoles de pregàries k hi ha aquí al costat. diu la llegenda k el lama va esquarterar aquí el seu yak i per això a les pedres hi ha unes vetes vermelloses.

bueno, ja amb el sol a la cara desmuntem el campament. i estenent el toldo de la tenda, de la manera més absurda, la marta, la meva marta, l’amor de la meva vida, baixant d’una pedra a un pam de terra… va i s’esquinça un tormell.