ha costat. la setmana passada vaig pillar un virus k ma va escagarrinar viu i vam haver de canviar el bitllet d'avió. amb 4 dies de retard per fi arribem a kathmandú: la ciutat irrespirable. es curiós, pq' si dius el seu nom en veu alta, et vindrien al cap imatges i sensacions de misticisme i espiritualitat. res més lluny de la realitat. agafa un parell de milions d'anarquistes, els hi dones un utilitari de fabricació india, i en 10 minuts tindràs algo molt semblant a kathmandú. aquí la brutícia, la pol·lució i el soroll s'alien per acabar amb la teva integritat. ostres! i ho aconsegueixen. no portem ni 24 hores i hem agafat un maldecap terrible. sort k hem pogut enllestir els tràmits burocràtics i demés (sim de mòbil, bateria de la càmara, reparar botes...).
demà ja podem marxar. hem comprat uns permisos per anar a caminar al langtang: un parc nacional k va patir molt el terratremol del 2015, però sembla k s'està recuperant. ens han dit k són unes valls d'allò més boniques. però naltros, com k som una mica incrèduls... ho anirem a comprovar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada