AORAKI: FIRST IMPRESSIONS

bueno, pues amb 48 hores d retard i algun susto amb els d'immigracio, al final la parelleta feliç s'ha pogut reunir a les antipodes.
el viatge no es tan pesat. em pensava k serien 36 hores i al final es va quedar en nomes 33. i amb el reasignment per les nevades de londres, em van recolocar en primera. alucinante, oiga. la penya em mirava com dient: que? es el primer cop k trepitjas aquesta part de l'avio, eh? el seient es fa un llit totalment horitzontal, pots privar tant com vulguis (ole, ole) i al lavabo la pica es d marbre, hi han flors d veritat i te finestra. pots cagar tot mirant les muntanyes de l'afganistan. estava tant flipat k no volia ni dormir. em vaig tragar 6 pelis i vaig ingerir tot lo k el cos em va permetre.
quan acaves de sopar (a la carta, por supuesto) ve el pavo i amb un to molt placid i amable et pregunta "que vols alguna cosa mes?". clar, a mi si m'ho diuen aixi no em puc negar. "home, pues aquest chivas de 14 anys no estaria malament". i el colega et somriu, tel porta i et torna a somriure. vaig repetir i tot. i aixo que a mi no m'agrada el whisky!



bueno, i un cop a christchurch (vaya nombrecito k l'han puesto a la capital de la isla del sur) la marta em ve buscar amb un cotxe llogat i ens anem a inspeccionar els alps (no se m'ha girat l'olla, la serrelada es diu alps neozelandesos). 350km, un camping acceptable per 2€/nit als peus de la gelera del mont shifton i ens comença a entrar el cangueli amb la verticalitat dels murs k ens envolten. l'endema anem a correr per una morrena del tasman glacier amb un vent calent i sec k casi q'ns mata de desidratacio el primer dia. i amb aixo k arrivem aun mirador de la cara est del mont cook. osti tu! 2500 metros sense una puta linia k m'agradi. les calces pesan, s'inflan', s'empodeguen... bueno, diuen k en aquest pais tb' hi han platges xules i fonts termals i pubs i coses...

un parell d'excursionetes mes i deixem les muntanyes i el weekend.

ahir vaig anar a correr per una platja de dunes (em vaig currar una de 320 metros, no veas quin mal) i em vaig trobar un grupet de joganers lleons marins (bueno, jugaven entre ells, jo no m'hi vaig posar) i un parell de pinguins d'ulls grocs (mira com en zipi).
i en tres dies k porto aqui, haig de dir k aixo es guapo. la varietat de paisatges es constant. la vida sembla tranquila. les coses semblen una mica mes barates k a casa nostra. i al ser un pais relativament petit, resultara facil d'explorar. a mes la marta va molt relaxada amb la feina, o sigui k la podre estressar jo...

bueno, m'n vaig a correr.
salut i atrapalakabra.