ADAPTACIÓ

Després de quasi 2 setmanes a l'escola, la cosa va una mica millor pero encara m'avorreixo que déu-n'hi-do! Els tes i els cafès van que no paren (els tenim sempre gratuïts, clar). I si estés a l'escola de la Conny -fa una setmana a cada escola- tambe tindria l'esmorzar cada dia, perquè diuen que els homes necessiten menjar molt i per tant l'escola proporciona menjar a tothom perquè es rendeixi suficient.
Com que l'Abbie, la meva profe d'español, fa mitja jornada, resulta que no hi ha manera que jo pugui fer les 15 hores de classe setmanal que em pertoquen, i molt menys en 4 dies. Total que perdo algun dia lliure :-( i tinc moltes hores mortes (mortíssimes!). Pero hem trobat una solució: resulta que aquí també treballen amb la plataforma virtual Moodle com a suport del material de classe, i com que l'Abbie no sap de què va això i de fet no té temps per dedicar-s'hi (encara està estudiant a la universitat, per això fa mitja jornada) hem dedicit que jo m'encarrego del tema i així omplo una mica les meves hores. La part negativa es que hi ha pocs ordinadors i molt molt deficients, i tenen moltes coses bloquejades per raons de seguretat.

Estic enormement sorpresa del funcionament de les escoles i de tot el sistema educatiu en aquest païs. La tònica general de relax total de la gent d'aquí contrasta enormement amb la rigidesa i disciplina de l'escola. Es veu que la tendència aquí és de separar nois i noies perquè rendeixin més, o sigui que la majoria de públiques funcionen així. També l'uniforme es d'ús general i és bastant curios veure tots els teenagers pel carrer amb els diferents uniformes.

Uniforme de la Otago Girls' High School, versió d'estiu i versió d'hivern

Realment la directora té molta feina en insistir que les nenes han de portar l'americana posada en tot moment excepte quan estan a classe, que se la poden treure. Els profes han de controlar que la porten posada inclús quan van de casa a l'escola i viceversa, encara que s'estiguin desfent de calor. Qüestió de principis, es veu... no sé quins exactament.
Cada matí hi ha uns 10 minuts de reunió a l'aula de profes per introduir el dia i comentaris generals mentre es pren el cafè. De tant en tant hi ha una general assembly, i llavors totes les 800 nenes s'han d'encabir a l'aula magna per escoltar la dire. No entenc massa bé perquè fan tantes reunions d'aquestes però són molt curioses. Les 800 nenes estàn absolutament callades mentre la dire parla, o mentre esperen que parli; realment no se sent ni una mosca. És algo completament inaudit... Tot és com molt formal i solemne i aixo em xoca molt, perquè després surts al carrer i molts joves van amb rastes, tatoos, completament descalssos,... pero tranquils això sí, molt tranquils.

Si voleu fer una ullada a la pàgina web de l'escola i veure l'aire que si respira, cliqueu aquí.

I com que tenim l'escola al centre de Dunedin, de vegades tenim temps de fer una escapada totes les auxiliars a menjar alguna cosa, perquè amb tant de tè l'estómac ens demana alguna cosa més guarrilla...

Com a molt tard pleguem a les 15.25, o sigui que encara tenim temps d'anar a veure la platja, per exemple.