TARANAKI

pues va ser el cap de setmana passat, k vaig pendre contacte for the first time(VO) amb la illa del nord. amb la intencio de fer la marato de new plymouth i de pujar el mont taranaki (buscal al google earth, ja veuras k xulo), un vulca molt mono k se suposa k has de veure desde molt lluny i desde'l k se suposa k has de veure fins molt lluny. fins els alps, diuen (els neozelandesos, no t'm flipis ara). la marato va ser la cosa mes lletja k he corregut en ma vida. fins la dallonsis vaig acabar, com be ja saps. i la muntanya si, molt maca, pero a les postals, pq' la boira no acaba de transparentar.
un cop, fa temps (erase una vez...), maratonejant per les ameriques del nord, vaig coneixer a un nano (kiwi tot ell), que m'explicava tot emocionat que una de les experiencies mes maques k havia tingut va ser a la marato de sidney, i que li va impresionar molt que tallessin una ciutat tant gran per que la gent pogues correr pels seus carrers. va ser una vivencia q'l va fer sentir protagonista d'algo molt gran. "si maco" vaig pensar. "es una de les coses xules de les maratons d'asfalt. grans ciutats aturades per complert perque hi passis tu. gent k surt de casa seva i nomes sent les teves passes, les de tots els que t'acompanyen. gent k aquell dia no s'ha de preocupar de que cualsevol capullo estressat els atropelli a la seguent cantonada. algunes d'aquestes persones t'ho agrairan en forma d'anims, que son la teva benzina. t'arrencaran un somriure quan les forces t'abandonin. t'emputxaran fins la linia d'arribada, situada a qualsevol punt d'una ciutat que, per un dia, s'ha tret la mascara de la contaminacio i s'ha vestit de festa. per tu... o gracies a tu..."
"clar, aixo passa a totes les maratons" vaig pensar. com que el nano era jove, vaig deduir que la de sydney havia sigut la primera i per aixo li havia impactat tant. pero no. apart de jove era kiwi, i aqui perque tallin una carretera al transit... vaja que aqui no tallen les carreteres al transit. aqui el maratonia es juga les pelotillas. a correr al monte, deuen pensar. "to run, to the mountains"(VO).
lo millor per evitar les agulletes es fer activitat. aixi que l'endema de la marato, vaig decidir de fer unaltra. bueno, no es que ho decidis, les coses van com van. diumenge, al igual que dissabte i al igual que divendres i al igual que cada punyetero dia, estava tot tapat. la ideia era fer cim, pero subir pa no ver ná es subir pa ná. i com k hi ha un cami molt xulo k dona la volta al volca. i com k encara k la gent el fa en 4 dies, jo vaig calcular k es podia fer en un... pues vaig pensar lo tipic. "tu surt. i si estas cansat, pues gires cua". i bueno, quan estava rebentat, vaig calcular que em quedava lo mateix cap endavant que cap enrera. si que es xulo, si. pero aixo de cami. les inundacions i l'erosio ho han fet malbe tot en varios punts i es bastant perdedor. fang per un tubo i per dos i per tres. rios sin puente (xof, xof, xof). i donada la isolacio de la muntanya (encara no ho has mirat al google? fes-ho fes-ho, ja veuras), el clima es molt variat depenent de la orientacio. tant et mores de calor com et peles de fred en cuestio de minuts. al final, segons mi amigo garmin, 45k 5000m acumulats i dos genolls menys en unes deu hores. res que no pugui curar una bona copa de vi. dilluns. ultim dia abans d'agafar l'avio cap al sud. estava tant cansat que he dormit del tiron al seient del copi d'un hyunday getz mes incomodo k la mare k lo va matricular. em llevo. miro el cel. no hi es. nomes hi ha un nuvol. un nuvol mu grande. ostia puta! ara haure de marxar sense cim? i una polla! espurneja, pero la temperatura es bona. i tinc gore-tex. tampoc hi ha per tant. "saps que? tu surt. i si t'agobies, pues gires cua). total, son 1700m, i segur k hi ha tot de gent. diu k es la muntanya mes pujada de nova zelanda. (...) . pues no, no hi ha gent. hi cada cop fa mes vent i la boira es mes densa. pero porto gore-tex. i el cami esta ben marcat. es k es la muntanya mes pujada de nova zelanda, saps? malgrat k la previsio indicava k la isoterma 0º estaria a 3000m, a 2000m la pluja es congela cobrint tot d'una capa de verglass mes molna k la madre que la pario. si el cami va per "sorra pomez" (un pasito palante, un pasito patras), no problema, el gel es prim i es trenca facilment. pero per la roca, la historia es una mica conyás. al crater hi ha nevero que ara es gel viu. dur, molt dur. i els crampons a dunedin. i el gore-tex que diu "a mi no em miris". pero no fa casi pendent, i les multiples caigudes se sulocionen amb un m'acagun... . faig cim, a les tres hores. fa fred. m'adono k no he parat, ni a fer fotos ni a menjar ni a res de res. bueno, pues fes una foto. es k fa fred. vale, pero fes una punyetera foto de cim al menos. es k no es vu res. pero hi ha una placa, fes al menos una foto de la punyetera placa. si, es veritat, hi ha una placa, d'en hillari, k diu k es la muntanya mes maca del mon. a tot arreu hi ha una placa d'en hillary k diu k es la muntanya mes maca del mon, fins i tot a puestos k no son muntanyes.
fa massa fred. tinc gana pero la temperatura ha baixat 30º en 3 hores. ja menjare . foto el camp. a uns 2100m trobo un nano no gaire ben equipat que es dirigeix amb entusiasme cap amunt. "al lloro mestre, que esta glaçat per alla dalt" (carefull, man. it's icy up there (VO)). poc despres m'entero k'l pugen a rescatar, se li ha anat la olla al nen. una mica mes avall, a on comença el verglass, un parell de grups reculen. hasta los dallonsis del viento k'stan.
i poca cosa mes. al cotxe torna a fer calor. ara fa sol, ara plou. de la muntanya ni rastre, per veurela te li has d'abraçar. bueno, a les postals es maca. (mira el google, collones!)
ah! a la caseta del ranger han posat la meteo del dia. el colega la penja a la tarda, saps? temperatura al visitor centre: 20º i vents de fins 45km/h. al cim: -10º i vents de fins 80km/h ...k't va parir!!!